La Plaça Vella de Terrassa és per excel·lència
la plaça més coneguda i cèntrica de la ciutat.
Totes les generacions de terrassencs, des l’època de la Vil·la medieval
fins als nostres dies, hi ha passat llargues estones, ja sigui en les festes
populars, representacions, celebracions i mercats que s’hi ha celebrat, o bé
passejant i fent la tertúlia. Aquest
famós indret no s’ha anomenat sempre Plaça Vella, sinó que ha tingut diferents
noms al llarg de la història: Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la
República i Plaza España. El nom actual, té els seus orígens a principis del
segle XX i aquests són totalment populars.
Durant segles, la Plaça Major va ser escenari del tradicional mercat de queviures on peixaters, carnissers i venedors de bestiar i queviures en general instal·laven les seves parades a l’aire lliure des de primera hora del matí fins a quarts de dotze del migdia. D’aquesta manera, la frase “vaig a plaça” era sinònim de dir “vaig al mercat”, ja que aquest sempre se celebrava a la plaça Major.
A finals segle XIX, la plaça va començar a quedar petita per encabir tots els venedors i llurs parades, de manera que l’Ajuntament va optar per trobar un nou espai pel mercat. Després d’estudiar diferents propostes, s’optà per enderrocar l’antic hospital que hi havia a final del Raval de Montserrat per construir-hi un nou edifici que tingués únicament la funció de mercat. Finalment, el novembre de 1908 s’inaugurà el nou edifici, el qual es posà el nom de Mercat de la Independència en commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Quan els venedors es traslladaren al nou espai, la plaça Major va començar a anomenar-se “plaça vella” en contraposició a la “plaça” nova que era el nou mercat.
Durant segles, la Plaça Major va ser escenari del tradicional mercat de queviures on peixaters, carnissers i venedors de bestiar i queviures en general instal·laven les seves parades a l’aire lliure des de primera hora del matí fins a quarts de dotze del migdia. D’aquesta manera, la frase “vaig a plaça” era sinònim de dir “vaig al mercat”, ja que aquest sempre se celebrava a la plaça Major.
A finals segle XIX, la plaça va començar a quedar petita per encabir tots els venedors i llurs parades, de manera que l’Ajuntament va optar per trobar un nou espai pel mercat. Després d’estudiar diferents propostes, s’optà per enderrocar l’antic hospital que hi havia a final del Raval de Montserrat per construir-hi un nou edifici que tingués únicament la funció de mercat. Finalment, el novembre de 1908 s’inaugurà el nou edifici, el qual es posà el nom de Mercat de la Independència en commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Quan els venedors es traslladaren al nou espai, la plaça Major va començar a anomenar-se “plaça vella” en contraposició a la “plaça” nova que era el nou mercat.
 |
| El mercat de la Plaça Major a finals segle XIX.Font: AMAT-Ragon |
Durant les següents dècades, la plaça va canviar de nom en funció del moment polític del país. Així, el 1920 s’anomenà “Plaça de la Constitució”, durant els anys trenta era oficialment la Plaça de la República i sota el règim franquista era la “Plaza España”. Malgrat tot, el nom popular seguia sent Plaça Vella. Després de la mort de Franco, s’inicià una forta campanya per restituir els noms tradicionals a les places i carrers als que el franquisme havia canviat el nom. Finalment, una de els primeres decisions que prengué l’Ajuntament democràtic del 1979, va ser retornar a la plaça vella el seu nom popular, que és tal i com la coneixem avui en dia.
