Quan
es compleixen setanta-sis anys de l’ocupació de Terrassa per part del exèrcit feixista
de Franco, val la pena recordar que les conseqüències d’aquella fatídica data
(26 de gener de 1939) encara són ben visibles en ple centre de la nostra
ciutat. A la part baixa del carrer
Cremat, hi trobem un gran edifici amb els balcons tapiats, en un estat precari,
gairebé abandonat. Doncs bé, aquest
immoble va ser fins el 1939 el veritable centre social de les classes populars
de Terrassa, la Casa del Poble.
A
inicis del segle XX, el republicanisme al nostre país era molt més que una
opció política que
proposava un simple
canvi en la figura del cap de l’Estat. Era una visió del món, un conjunt de
pensaments que propugnaven un veritable canvi social posant en marxa una sèrie
de reformes de certa entitat i impacte popular que permetessin la conformació d’una
societat més igualitària i justa. Pels republicans, República era sufragi
universal, separació Església-Estat, minimització (o dissolució) de l’exèrcit i
generalització de la milícia ciutadana, fixació dels drets de reunió i associació,
educació per tothom etc. Alguns fins hi tot anaven més enllà; aquesta República
havia de ser Federal, amb el poder descentralitzat als municipis i les regions.
Per aquest
motiu, tant o més important
que l’activitat política era l’activitat cultural, entesa com un mitjà per
formar les classes populars i avançar cap a una societat moderna, secular i
democràtica. Per tal de dur-ho a terme,
era necessari la constitució d’associacions i espais que permetessin la difusió
de les idees republicanes i la socialització popular.
L’agost
de 1903, amb la voluntat de consolidar la presència republicana entre les
classes populars i difondre les seves idees, es constituí la Fraternitat
Republicana, producte de la unificació de les diferents faccions republicanes
existents a la nostra ciutat. La nova
associació va estar presidida per Domènec
Palet i Barba i comptava amb uns 700 socis.
El pas següent fou aconseguir un gran local que els permetés dur a
terme llurs aspiracions. Les obligacions administratives d’aquell
moment obligaren a la Fraternitat a crear una societat anònima per tal de dur
a terme la compra del nou local. L’octubre de 1903 es constituí a Barcelona
davant notari la Casa del Poble Societat Anònima i es signava la compra de l'edifici situat al carrer Cremat número 15, propietat fins aquell moment del farmacèutic i literat
Pere A. Ventalló. El nou centre social havia
de servir de lloc de reunió per els “ciutadans d’idees progressistes” i en el
qual poguessin tenir cabuda “les entitats o col·lectivitats de tendència
demòcrata progressista sota l’ideal republicà”.
Un mes més tard, el 29 de novembre, es signà un acord mitjançant el qual
la societat Casa del Poble cedia l’immoble a la Fraternitat Republicana. L’edifici i els seus terrenys s’havien
comprat per un preu total de 77.500 pessetes, que fou pagat en tres terminis.
El termini d’entrada inicial fou abonat per
un “grup d’entusiastes correligionaris” (entre ells, Antoni Marsà,
Francesc Ciurana i Domènec Palet i Barba) el segon fou pagat gràcies a un
emprèstit del qual els socis en podien adquirir obligacions, mentre que el tercer
fou liquidat mitjançant un crèdit al Banco Hipotecario, que s’aniria pagant
mica en mica (i no sense dificultats)
amb les aportacions dels socis i la pròpia activitat de la Casa del
Poble. L’embranzida del moviment
republicà es traduí en les successives victòries electorals de les candidatures
republicanes a nivell local, controlant el consistori municipal des del 1903
fins els anys posteriors a la Setmana Tràgica. Per primera vegada, Alfons Sala tingué
dificultats per guanyar l’acta de diputat del districte. De fet, si continuà
essent diputat fou gràcies al caciquisme fortament arrelat en els rurals pobles
del districte com Mura, Talamanca, Olesa, Rellinars, Ullastrell o Vacarisses.
La
Casa del Poble de Terrassa fou la primera de tota Catalunya i representava un
nou model
de sociabilitat dels partits republicans que anava molt més enllà de
la simple activitat política. S’hi
dugueren a terme un gran nombre d’activitats culturals, recreatives,
pedagògiques i instructives i esdevingué un actiu centre social per a obrers i
famílies humils. La seu es componia de baixos, primer i segon pis i golfes. Als
baixos hi havia un cafè amb una sala de billars adjunta. Al pis principal hi
havia la sala de reunions, una espaiosa biblioteca, la redacció del periòdic Fraternitad Republicana, una ampliació
del cafè i les habitacions d’alguns empleats de la casa. Al segon pis les aules
de l’escola, on s’impartien classes als
infants mitjançant moderns sistemes pedagògics basats en el pensament laic i
racionalista i també una escola nocturna d’adults gestionada de forma
desinteressada per membres de la Joventut Republicana. Rere la casa hi havia un
gran pati hi havia un gran pati vorejat per dues rengleres d’acàcies que servia
com a terrassa del cafè. A tocar d’aquest i amb accés també pel carrer Unió, un
gran teatre que es feia servir per a la celebració de mítings, conferències,
balls i festivals. Era doncs, una
vertadera seu social i d’esbarjo per a les classes populars de la ciutat. Terrassa no tenia Ateneu popular o obrer. No
li calia; la casa del poble feia totes les seves funcions. Tenim constància que la Fraternitat era la
segona entitat amb més socis de la ciutat, només superat pel Casino del Comerç (segons
el cens de societats publicat el 1 de setembre de 1906)
 |
| El jardí del cafè de la Casa del Poble. Fotografia: probablement Josep Rigol. (La Campana de Gràcia, 19-09-1910. Arxiu Tobella) |
L’any
1907, la Casa del Poble - Fraternitat Republicana patiria una escissió. Arran de la creació de la Solidaritat
Catalana, a la qual s’adherí, els republicans lerrouxistes es desvincularen de
l’entitat i crearen el Centro Republicano Radical Instructivo. Els seguidors de Lerroux havien estat uns
sector fonamental a l’hora de crear la Fraternitat, però l’esperit catalanista
de la Solidaritat Catalana era incompatible amb el populisme espanyolista que
predicaven. Els republicans terrassencs,
aliats ara amb el catalanisme regionalista, donarien suport a la candidatura de
Solidaritat encapçalada a Terrassa per Amadeu Hurtado, republicà federal. A partir d’aquell moment, la Fraternitat es
vinculà cada cop més a l’ideal nacionalista sota el lideratge de Palet i Barba.
El 1908 sortiria al carrer un nou
portaveu escrit en català, Futurisme.
Entre les seves parets es constituïren
les seccions locals de la Joventut Nacionalista Republicana (1910) i la Unió
Federal Nacionalista Republicana (1911).
La
repressió de la Setmana Tràgica (1909) es traduí amb un davallada electoral i
els republicans, novament dividits, no
tornarien a controlar l’Ajuntament fins les municipals del 1931. Malgrat tot,
la Casa del Poble continuà sent un vertader centre social i agrupant una gran
massa de classes populars.
Durant
la Dictadura de Primo de Rivera, per tal de sobreviure a la repressió i evitar
la possible clausura, la Casa del Poble va haver de suspendre la seva activitat
política i camuflar-se com a societat cultural. Contràriament al que es pugui pensar, la
seva activitat no disminuí (tret de la política): es va reformar i ampliar les sales de ball i
es crearen seccions d’art i d’Esperanto i també un grup coral. Alguns dels
militants de la Fraternitat però, foren perseguits; el mes d’octubre de
1928, quan la Dictadura ja començava a
mostrar els seus símptomes d’esgotament, el que esdevendria alcalde el 1931, Samuel Morera, i els futurs regidors Valentí Puigdomènech i Francesc Casas foren detinguts per repartir octavetes revolucionàries.
L’adveniment
de la República significà un nou salt qualitatiu i quantitatiu pel que fa a
l’activitat i el nombre de socis de la Casa del Poble. La Fraternitat Republicana s’adherí a la
recent creada Esquerra Republicana de Catalunya i quan el 14 d’abril de 1931 arribaren les primeres
notícies de la proclamació de la República a Barcelona, els regidors
republicans electes es van reunir a la Casa del Poble per prendre el timó del
govern de la ciutat i conduir Terrassa cap a la República. Amb el carrer Cremat
i el Raval plens, els regidors van enfilar cap a l'Ajuntament i per hissar les
banderes tricolor i catalana i proclamar la República. Un grup de joves va
entrar a l'Ajuntament i es va emportar els retrats d'Alfons XIII per cremar-los
al Raval. Durant els anys següents l’activitat a la Casa del Poble fou
contínua. Destacades figures del moviment republicà català i espanyol visitaren
la Casa del Poble per a participar en mítings i actes culturals. És el cas de
Francesc Macià, Lluís Companys, Manuel Azaña o el conseller de cultura Ventura
Gassol.
 |
| Samuel Morera, Francesc Macià i Domènec Palet i Barba al pati de la Casa del Poble. Anys 30. Font: AMAT-Ragon |
La
Casa del Poble va esdevenir el vertader centre neuràlgic social i polític de la
ciutat. En dates tan significatives com
el 6 d’octubre o l’estiu i la tardor de 1936,
fou escenari de grans fets històrics que significaren un abans i un
després en la història de la ciutat.
 |
| La Casa del Poble, seu d'ERC durant els anys 30. Font: AMAT-Ragon |
La tarda del 6
d’octubre de 1934, Lluís Companys proclamà l’Estat Català de la República
Federal Espanyola des del Palau de la Generalitat de Barcelona. La proclama fou emesa per la ràdio i
immediatament, la Casa del Poble es començà a omplir d’obrers i escamots de les
JEREC per seguir els esdeveniments. Reclamaren armes per defensar l’Estat
Català davant del que pogués passar, però tret d’algunes escopetes de caça que
podien tenir, d’armes se’n van veure
poques i molts se’n tornaren a casa. La
revolta fou sufocada per l’Exèrcit i al cap de pocs dies, la Casa del Poble fou clausurada fins el març
del 1935 i l’Acció suspesa fins el mes de febrer.
Amb l’esclat de
la Guerra Civil, la Casa del Poble va esdevenir centre de reclutament de
milícies antifeixistes i també centre de mítings propagandístics i activitats
culturals per reclutar diners pel front. Fent un buidatge de la premsa de la d’aquell
moment, podem considerar que fins a 260 terrassencs socis de la Casa del Poble
marxaren voluntaris al front d’Aragó durant l’estiu i tardor de 1936.
El migdia del
26 de gener de 1939, les tropes de Franco ocupaven la ciutat i la seu de l’ERC
era assaltada pels ocupants. Com si es
tractés d’un botí de guerra, els
falangistes hi establiren la Central Nacional Sindicalista (CNS), el sindicat
vertical del règim, l’únic legal, que agrupava empresaris i obrers, on aquests
darrers no tenien cap mena de força de pressió. El Teatre de la Casa del Poble del carrer
Unió seria enderrocat l’any 1955 i el 1961 s’hi inauguraria la nova seu de la
CNS. La Casa del Poble passà a estar
ocupada per comerciants de queviures a la planta baixa, mentre que els pisos
superiors i el pati quedaren abandonats.
Amb la mort del
Franco i l’arribada de la democràcia, els militants de l’ERC, alguns joves i
d’altres veterans de la II República, reivindicaren de nou la Casa del
Poble. Es negocià amb l’Ajuntament
perquè aquest actués d’intermediari amb Madrid per recuperar-la. Els regidors municipals havien estat
escollits encara mitjançant el sistema d’elecció franquista, però els canvis
que s’estaven produint al país i el tarannà negociador de l’alcalde Jofresa van
permetre que en el Ple del 6 de juny del 1978, es sol·licités la devolució de
la Casa del Poble al Ministeri de Treball de Madrid, titular legal de l’immoble
després de la dissolució de les organitzacions del “Movimiento Nacional”. La devolució oficial però, no va arribar mai.
Aquest
fet comportà que els republicans optessin per la via ràpida. El 10 de febrer
del 1979 intentaren ocupar el local i produïren enfrontaments verbals entre els
venedors que tenien les seves parades a la Casa del Poble i els militants
d’ERC. Tres dies més tard, els militants
d’ERC arribaren a un acord amb els comerciants i els republicans pogueren instal·lar-se
els pisos superiors de l’edifici. A més a més, també s’ocupà el pati i un edifici annex al
costat d’aquest.
L’any
1999, l’Ajuntament tècnics de l’Ajuntament dictaminaren que l’edifici estava en
perill d’ensorrament. Degut a que la propietat de l’edifici continuava estan en
mans del Govern espanyol i ningú podia fer-se càrrec de les obres, ERC hagué
d’abandonar l’immoble i aquest fou tapiat i semiabandonat. Quan PSOE guanyà les eleccions legislatives
del 2004, semblava que l’espoli arribaria a la seva fi, però tot quedà en una
il·lusió i la Casa del Poble, continua essent avui en dia propietat el
Ministeri de Treball i Assumptes Socials del Govern espanyol. Mica en mica, a causa del pas del temps i la
pròpia acció de la naturalesa, la Casa del Poble es va degradant cada cop
més. El que havia estat centre social de
les classes populars de la ciutat, avui en dia és només una gran edifici
abandonat. Les cartes continuen arribant en nom del mateix titular de l’edifici
que el 1939: La Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Actualment, cap
institució té interès perquè això canviï i es faci justícia amb tots aquells
que es deixaren la pell pels ideals republicans que la Casa del Poble
representava.
 |
| Pati de la Casa del Poble a inicis segle XX. Font: Terrassa 1901-1919 |
 |
| Pati de la Casa del Poble actualment, el 2015. Font pròpia |
FONTS CONSULTADES
COLOM , Juli. Republicanisme i cultura republicana a Terrassa. De la I República a la Setmana Tràgica.
FIGUERAS, Pere. TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919
MUÑOZ, Anna. FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930
RAGON, Baltasar. Historials dels anys 1931-1935
RIERA, Josep Mª. Terrassa 1979
PUY, Josep. Alfons Sala, Industrial i Polític.
PUY I JUANICO,
Josep. “La Terrassa de la Restauració”. Dins MARCET I GISBERT, Xavier (coord).
Història de Terrassa.
MARCET, Xavier. Terrassa segle XX. 1867-1993
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/
