dimecres, 14 d’octubre del 2015

Terrassa manté honors i distincions al franquisme

Durant el període de la dictadura franquista l’Ajuntament va concedir honors i distincions a diferents persones en reconeixement de la tasca que dugueren a terme dins l’estructura dictatorial del règim.
Un dels honors més alts concedits era la Medalla de la Ciutat, creada el 1942 i subdividida en tres categories (or, plata i bronze), la qual es concedia en reconeixement a mèrits que havien ajudat a enriquir Terrassa.  El primer guardonat amb la medalla fou el propi Franco i, fins la fi de la dictadura,  el seguiren alcaldes, ministres i organitzacions franquistes.
La medalla a Franco fou retirada l'any 2005 en un Ple Municipal, però aquesta fou l'única. La resta de col·laboradors amb dictadura mantingueren els honors concedits.
També trobem diversos carrers en honor a persones vinculades al franquisme. Els més significatius, per la implicació política del personatge al qual fan honor, són el Passeig Alfons Sala i el carrer Josep Tapiolas. 
El cas d'Alfons Sala és un cas especial. La seva importància política a nivell estatal comportà que els honors a la seva persona fossin molts. Així, a part del carrer del Passeig i la Medalla d'Or, també trobem dues plaques amb simbologia i frases feixistes.

Finalment, també cal esmentar les medalles al mèrit esportiu. Hom podria pensar que aquest tipus de medalles no tenen res a veure amb la militància i la ideologia dels guardonats, però els dos personatges esmentats en aquest recull la van rebre clarament per la seva posició dins les jerarquies del Règim.


A continuació els honors i distincions terrassencs al franquisme: 




Adolfo Roger Garcia 

Distinció: Medalla de Plata
Concedida per acord del Ple del 10 de novembre de 1961 i lliurada el 26 de novembre de 1961. 

Qui era? Escolapi, pedagog i escriptor. Resident a Terrassa des del 1924, on va fundar i dirigir el pupil·latge pels alumnes de l’escola Pia i l’Escola Industrial. Professor de l’Escola de Pèrits i Enginyers i capellà del col·legi Major Alfons Sala.
S’escapà de la repressió l’any 1936 i tornà acabada la guerra. Es convertí en assessor espiritual de la FET-JONS i fou omnipresent a tots els actes oficials fins els anys cinquanta. Realitzà xerrades i cursets per difondre la nova doctrina oficial i fer apologies de Franco i Calvo Sotelo. Mantenia una estreta relació amb les grans famílies industrials de la cituat. 

Motiu de la concessió: “por la posternosa y fecunda tarea apostólica, docente y patriótica desarrolada por espacio de casi medio siglo en Tarrasa [...] y esforzada labor, asi en magisterio como en la siembra y exaltación de los eternos ideales de Dios y España”   
Font: Acta de Ple del 10 de novembre de 1961. 

El 4 de novembre de 1949 també fou nomenat fill adoptiu. 

Alfons Sala Argemí 

Distinció: Medalla d’Or.   
Concedida per acord del Ple del 16 de juny de 1943 i lliurada el mateix dia.   

Qui era?  Nasqué a Olesa de Montserrat fill d’una família pagesa benestant. La seva família es traslladà a Terrassa, on Sala s’instroduí en el mon tèxtil en casar-se amb la filla d’un casa amb la filla d’un industrial, Mercè Amat.  La seva vida acabà orientant-se més en la vida política que no pas la tasca púrament industrial.

Fou escollit per primera vegada diputat el 1893 pel Partit Liberal Dinàstic i fou reescollit  i reescollit fins a 1893 i 1923, amb excepció del 1906, quan davant les perspectives d’èxit de la candidatura de Solidaritat Catalana, decidí retirar la candidatura.  Sala no representà els interessos de Terrassa, sinó els de classe dels industrials que aplegà al seu voltant. La prova és, per exemple, la seva defensa del treball infantil a les fàbriques.  Esdevingué el cacic del districte de Terrassa i combaté, des de la seva acta de diputat, el catalanisme, l’esquerra i també la Lliga Regionalista.

Fou l’encarregat de dissoldre la Mancomunitat del 1924. Alfons XIII li concedí el títol de Compte d’Ègara l’any 1926.

Durant els anys de la candidatura apadrinà la coalició ultradretana “Bloque Nacional”.

Va fugir de Catalunya el 1936 i es passà a la zona franquista, des d’on donà un actiu suport als rebels amb diferents proclames antirepublicanes, antidemòcrates i anticatalanes. 

Motiu de la concessió: El dia del seu aniversari “En reconocimiento a sus altos y insuperados servicios prestados a Tarrasa”   
Font: Tarrasa 17/07/1943



Altres honors: 
  1. Passeig Comte d'Ègara
  2. Dues plaques commemoratives (veure abaix)
  3. Terrassenc Il·lustre.


José Ibáñez Martín 
Distinció: Medalla d’Or. 
Concedida el 4 de maig de 1949 per acord de Ple i lliurada el 30 d'abril de 1950.


Qui era? Ministro de Educación Nacional  (1939-1951). Durant la II República havia sigut diputat per la CEDA.  Durant la guerra civil fou detingut, però aconseguí refugiar-se a l’ambaixada de Xile i passar-se a l’Espanya franquista, de la qual fou propagandista a l'exterior.  Després de la Guerra va ser nomenat ministre d’educació, lloc des del qual impulsà una educació nacional-catòlica,   la Ley Universitaria de 1943 i l’expansió dels centres d’ensenyança mitja a càrrec de l’església. Membre de les Cortes franquistes.  Durant un llarg període, va dependre del seu ministeri l’aparell de censura i propaganda de l’estat. Després de cessar com a ministre,  fou ambaixador a Portugal fins poc abans de morir. 

Motiu de la concessió: benefector insignio de nuestras instituciones culturales y nuestro patrimonio histórico.    
Font: Tarrasa 5/5/1949


El ministre d'Educació Nacional, José Ibáñez Martín
(assegut al centre, vestit de falangista) acompanyat de jerarques del III Reich


El 4 de febrer de 1949 se li concedí també el títol de Fill adoptiu. "por su apoyo a los intereses culturales de Tarrasa y en especial hacia las Escuelas Industriales, las Iglesias de San Pedro de Egara y el Castillo-Cartuja de Vallparadis"



Delegación  Comarcal de los Excombatientes 
Distinció: Medalla d’Or. 
S'acorda la condecoració el 23 de gener de 1952 acord per acord de Ple i el dia  26 gener “Día de la Liberación” de 1952 es fa el lliurament. 

Què era? Agrupació d’excombatents del bàndol feixista de la guerra civil. 

Motiu de la concessió: “Para testimoniar de un modo honroso y colectivo la profunda y perdurable gratitud de Tarrasa hacia tantos ciudadanos contribuyeron, con su esfuerzo y sacrificio, con su sangre y con sus vidas, a la salvación de la Patria, luchando durante la Cruzada en las filas de los gloriosos Ejércitos Nacionales, se acuerda conceder a la Delegación Comarcal de Excombatientes la Medalla de Oro de la Ciudad, el más alto galardón […] y que expresa y simboliza la permanente recordación y reconocimiento por su gesta, al contribuir a la redención de España y a la salvación de nuestra ciudad”  
Font: Acta de Ple del 23 de gener del 1952.



Joaquín Ruiz-Giménez  Cortés 
Distinció: Medalla d’Or
Concedida per acord del Ple del 4 de juny de 1954 i lliurada el 25 de març de 19657.  

Qui era? Durant la República milita a organtizacions catòliques i un clop esclatada la guerra fou detingut i empresonat. Aconseguí escapar-se i passà a l'Espanya rebel, on s'incorporà a l'Exèrcit. Ministro d’Educación Nacional entre 1951 i 1956, Consejero Nacional de FET-JONS i procurador en Corts.  Des del seu càrrec de minsitre va mantenir enfrontaments, sempre a porta tancada, amb els sectors més immobilistes del règim franquista i després de la seva dimissió va apropar-se a posicions democratacristianes.
Entre 1982 i 1987 fou Defensor del Poble a proposta del PSOE.

Franco juntament amb ell Ministre d'Educación Nacional Joaquín Ruiz Jiménez durant la inauguració el
1954 del Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.
(http://laantiguabiblos.blogspot.com.es/2015/08/ensenanza-ciencia-e-idelologia-en.html)



Motiu de la concessió: "por sus atenciones a las enseñanzas y Escuelas Industriales de la ciudad"




Ejercito Español 
Distinció:  Medalla d’Or. Acord de Ple el 26 de gener de 1964 “Día de la Liberación”. (No lliurada) 

Què era?  L’Exèrcit era la columna vertebral de l’Estat franquista. El legitimador de la dictadura i el principal suport polític de Franco. 

Motiu de la concessió: Medalla concedida en motiu del 25 aniversari de la “Liberacion”




Josep Clapés Targarona
 Distinció: Medalla d’Or 
Per acord de Ple el 3 de febrer de 1967 i lliurada el 4 de juliol de 1972.


Biografia: Fill d’una família industrial. De jove milità a diferents organitzacions d’extrema dreta, com Unión Patriótica, Renovación Española o Peña Ibérica. El 18 de juliol de 1936 fou un dels terrassencs voluntaris que es sumà a l’alçament miltiar contra la República. Passà a l’Espanya feixista i s’enrolà a l’Exèrcit de Franco. Acabada la guerra fou dirigent del Hogar del Ex-Combatiente, regidor des del 1948 i alcalde des de 1953 fins el 1964. El 1958 també fou procurador en Corts.  Durant la seva alcaldia, la ciutat va patir el creixement desmesurat i l'especulació immobiliària al llit de la riera, sense que l'Ajuntament prengués mesures efectives per solucionar el problema. Les terribles conseqüències d'aquesta política es van veure la tràgica nit del 25 de setembre de 1962.

Fins els seus últims dies es declarà franquista i falangista. 

Clapés i Franco el 1963, durant la visita del "Caudillo" a la ciutat un any desrpés de les Riuades. Font: https://lanittragica.files.wordpress.com/


Motiu de la distinció: “por su ejemplar actuación al frente de la alcaldía”  
Font: Ple 3 de febrer del 1967



El 21 d’abril del 1967 també va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu.



Joaquim Amat Llopart 
Distinció: Medalla de Plata. 
Concedida per acord de Ple el 21 de desembre de 1945 i lliurada 26 de gener de 1946, "Día de la Liberación" 

Biografia: Industrial. Afiliat a Renovación Española durant la República. El 1936 passa al bàndol feixista i s’allista voluntari a l’exèrcit, aconseguint ser sergent i cap de Falange. El 1939 fou nomenat cap local de FET-JONS.

Alcalde del 1940-1945, període de gran repressió contra molts ciutadans terrassencs. Destituït el 1945, posteriorment va ser diputat provincial (1946-1949) i vicepresident del Institut Industrial (1948-1950).

Motiu concessió:  “la concesión viene a testimoniar la perenne gratitud y la admiración de los tarrasenses hacia el benemérito compatricio, que tan ejemplarisimamente rigió durante cinco años los intereses de Tarrasa”. 
Font: Tarrasa 24/12/1945.



El Governador Civil de Barcelona, Antonio Correa Veglison
donant la mà a Alfons Sala en un acte l'any 1941.
A darrera Joaquim Amat, alcalde.
FONT: Figueres, Pere, Terrassa Gràfica, Premsa de Terrassa, Terrassa 1994.



Josep Homs Bages 
Distinció:  Medalla de Plata. 
Concedida per acord de Ple el 23 de gener de 1952 i lliurada el 26 de gener de 1953. 


Biografia:  Industrial, de procedència salista i vinculat al Partit Radical durant la República. Va ser alcalde de Terrassa després dels fets d’octubre  per designació governativa (1935-1936).

El 1939, quan els franquistes van ocupar la ciutat, ell va ser novament alcalde, el primer de la dictadura.


Motiu concessió:  “testimonio de la gratitud de Tarrasa, a don José Homs Bages, Alcalde que fué de esta poblacion des de la Liberación hasta septiempre de 1940, quien durante el expresado periodo, puso de manifiesto mediante audaz y patriotica tarea, tan esforzado y meritorio provecho para los intereses morales y materiales de la población” 
Font: Tarrasa, 25/01/1939 

José Antonio Elola Olaso
Distinció: Medalla al Mèrit Esportiu
Concedida per acord del Ple del 22 de març de 1963 i lliurada el dia 30 del mateix mes.

Motiu de la concessió:  "en testimonio de gratitud por el valioso apoyo prestado a los intereses deportivos de la ciudad"


Qui era? Fou falangista combatent al bàndol franquista durant la guerra civil i Governador Civil de Ciudad Real i de Sevilla. Dins la Falange ocupà els càrrecs de delegat nacional de Educación Física y Deportes, delegat nacional del Frente de Juventudes i membre del Consejo Nacional. També va ser regidor a l’Ajuntament de Madrid i Procurador en Corts (1943-1976).

També President del Comitè Olímpic Espanyol.




Juan Antonio Samaranch Torelló 
Distinció: Medalla al Mèrit Esportiu
Concedida per acord del Ple del 22 de març de 1963 i lliurada el dia 21 d'agost de 1962.

Motiu de la concessió:  en motiu de la inauguració de la zona esportiva "gratitud por las constantes ayudas recividas de la Corporación Provincial, que permitieron en mucho el logro del proyecto esbozado"


Juan Antonio Samaranch fent la salutació feixista
en la commemoració del "18 de julio" de 1974.
Qui era?  Professor mercantil i empresari. Fill d'una família acomodada, passà la major part de la guerra a Catalunya. Quan va ser cridat a files s'incorporà a l'Exèrcit republicà però es passà a l'Espanya franquista. Acabada la guerra féu el servei militar i acabà els estudis. Militant de la Falange des de jove, de 1955 a 1964 fou regidor d’esports de l’ajuntament de Barcelona, i de 1964 a 1977 fou procurador a les Corts franquistes. Fou també seleccionador estatal d’hoquei sobre patins i posteriorment president de la federació espanyola d’aquest esport, del comitè olímpic estatal (1967-70) i de la diputació de Barcelona (1973-77).

Josep Tapiolas Castellet
Distinció: Carrer
Qui era? Dirigent de la Comunió Tradicionalista i la seva milícia armada, el Requetè.
Fou uns dels conspirador del cop d’Estat de 1936 a Terrassa. De fet, es pot considerar un dels terrassencs més implicats en el cop. Participà activament a la sublevació a Barcelona. Amagat durant la guerra civil, quan aquesta finalitzà ocupà el càrrec de Delegado de Frentes y Hospitales de la FET-JONS de Terrassa. Mica en mica però, es distancià dels postulats del Règim.





PLAQUES COMMEMORATIVES A ALFONS SALA



Carrer Puig Novell n.18

Acabada la Guerra Civil, el primer homenatge, dels molts que li van dedicar al llarg de la dècada dels quaranta a Alfons Sala, va ser la col.locació d’una placa de ferro forjat a la seva casa nadiua del carrer del Puig Novell, la qual havia estat confiscada durant la guerra. En aquesta placa hi ha reflectida una imatge al·legòrica de la indústria, el comerç i les arts, i al costat la dedicatòria següent: 

«A los 16 dias de junio del año 1863 nacio en esta casa el excm. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer Conde de Egara / Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto / 2 de juliol de 1939 / año de la Victoria».



Passeig Comte d'Ègara n. 2-4

 «Paseo Conde de Egara / la Ciudad que prestigió enaltece su recuerdo».