dilluns, 18 de juliol del 2016

L'inici de la Guerra Civil a Terrassa

18 DE JULIOL. COMENÇA LA GUERRA CIVIL.

L’inici de la guerra civil no tingué a Terrassa enfrontaments armats importants. Ara bé, durant dos dies, el 18 i el 19 de juliol, la població va viure amb l’ai al cor. A Barcelona s’alçaren els militars i la sort de Terrassa, com la de tota Catalunya, depenia dels esdeveniments de la capital. Quan la rebel·lió feixista fou derrotada, començaren detencions i les confiscacions. S’iniciava així la guerra i la revolució.

El 16 de febrer de 1936 el Front Popular  guanyava les eleccions generals a les Corts de la República espanyola. A Terrassa també sortí victoriosa la candidatura del Front d’Esquerres, nom que prengué el Front Popular a Catalunya.  La major part de les dretes, encapçalades a Catalunya per la Lliga Catalana, acceptaren el joc democràtic, però aquells sectors més extremistes començaren a conspirar per enderrocar el govern republicà.  Durant la primavera del 1936, l’ambient es radicalitzà i les tensions entre sectors dretans i esquerrans augmentaren considerablement.  Finalment, els dies 17, 18 i 19 de juliol, un sector de l’exèrcit, amb el suport de falangistes, monàrquics, tradicionalistes i part de l’Església catòlica protagonitzà un cop d’estat contra el Govern que acabaria portant a Espanya a la guerra civil.


Milicians desfilant pel carrer Sant Pere i la placeta Font Trobada. Font: M. Montserrat-Arxiu Tobella


La insurrecció militar fou iniciada per les guarnicions de l’exèrcit destinades al protectorat marroquí la tarda del 17 de juliol de 1936.  La notícia arribà a Terrassa el dia següent, dissabte 18 de juliol. Aquell matí la ciutat es despertà tranquil·la, però les anomalies ja començaven a ser visibles.  Les comunicacions telefòniques amb Barcelona i la resta del país havien quedat tallades per ordre governamental i la Guàrdia Civil havia prestat vigilància a l’Ajuntament i altres edificis públics durant tota la nit. Al matí, arribà a la ciutat una secció dels Mossos d’Esquadra que també romangué a Casa Consistorial. Ja a la tarda, la ràdio va anunciar que una part de l’exèrcit espanyol destinat al protectorat del Marroc s’havia alçat en armes contra la República, però que a la Península la normalitat era absoluta. El nerviosisme, la por i la incertesa van començar a estendre’s ja que les notícies eren confuses. Eren certes les informacions governamentals de donava la ràdio? Circularen rumors de tota mena, reals o inventats segons interessos de partidaris d’un i altre bàndol. Si una cosa era clara era que allò que estava passant anava molt més enllà d’una simple revolta del regiment espanyol del Marroc.   Al vespre, tot indicava que allò anava de debò i era greu.  La gent sortia al carrer per intercanviar opinions. A la Rambla i al carrer Jodis (actualment Dr. Ullés), on s’hi celebraven una audició de sardanes i un ball, els músics van haver de deixar de tocar ja que tothom estava pendent de la ràdio. Ara bé, els altaveus no donaven cap notícia concreta sobre què estava passant a Barcelona i a la resta de la Península, només sonaven cançons patriòtiques catalanes i, més tard, crides als obrers a sortir al carrer per defensar la República.  
Concentració després de l'intent de cop d'estat al Raval Fermí Galán (actualment Raval de Montserrat).
Font: Fons AMAT-Baltasar Ragón.
Paral·lelament, els sectors d’extrema dreta de la ciutat ja feia dies que estaven al corrent de les intencions dels militars. Si més no, els seus dirigents més compromesos.  El dia 16 ja tenien la notícia que el dia següent era l’escollit per iniciar-se l’Alzamiento. El dissabte 18, quan tot Terrassa estava amb l’ai al cor sense saber massa què passava, membres del la Comunió Tradicionalista, Renovación Española i la CEDA  van rebre l’ordre d’acudir a la caserna de Sant Andreu de Barcelona per unir-se a la rebel·lió. Ja a al capvespre, un total de treta set terrassencs, entre els quals trobem els futurs alcaldes Matalonga i Clapés o el cap del requetè Josep Tapiolas, es reuniren al Gran Casino i per sortir en cotxe cap a Barcelona per unir-se a la rebel·lió. 


El dia 19 començà com un dia qualsevol, però no ho era. Tothom seguia pendent de la ràdio.  Els trens encara funcionaven i en arribar els periòdics de Barcelona van ser arrabassats per la població. Alguns veïns que havien agafat els primers trens cap a la capital catalana tornaren de seguida a Terrassa, ja que a l’arribar a Plaça Catalunya es trobaren enmig d’un autèntic cap de batalla i ni tan sols van poder sortir de l’estació. Alguns asseguraven que durant la nit havien sentit canonades procedents de Barcelona.  Alguns intentaven mantenir certa normalitat. Al Sant Esperit i a les Esglésies de Sant Pere s’hi efectuen les que serien les darreres cerimònies catòliques públiques, els enterraments de Francesc Brugueras i Antoni Capella, respectivament, però durant els funerals el tema principal de conversa era la situació del país. Mentrestant, les organitzacions antifeixistes convocaren una vaga general revolucionària i apel·laren als obrers a lluitar contra el feixisme:

A les masses populars en general.
Camarades
El feixisme finalment s’ha llançat a un moviment criminal contra el règim republicà i contra la classe obrera i les seves organitzacions.
L’intent d’imposar-nos una dictadura feixista criminal per aixafar totes les llibertats populars, ha estat respost amb una unanimitat imponent per totes les forces obreres organitzades.
Arreu d’Espanya, les milícies de la classe treballadora s’han posat en peu de lluita i s’han llençat amb tota l’energia a destruir els focus reaccionaris incubats en els “cuartos de banderas”.
Contra Gil Robles, contra Goicoechea, contra tota la púrria monàrquico-feixista, la classe treballadora, sellant un pacte de solidaritat cordial, s’ha aixecat amb les armes a la mà i ha emprès l’ofensiva més decidida.
L’allau dels obrers armats enquadrats en les milícies glorioses que ja saberen batre’s heroicament durant l’octubre de 1934 a Astúries, aixafarà amb la seva força i la seva disciplina exemplar l’intent i la contrarrevolució feixista.
Camarades: Tots en peu! Vivim els moments suprems en els quals les organitzacions obreres es juguen el seu dret a la vida. Cap esforç no serà en va. La reacció feixista ha d’ésser batuda implacablement. Cal aplastar els caus infectes on es tramen els complots terroristes contra les organitzacions progressives, contra la classe obrera conscient dels seus deures revolucionaris i contra la marxa cap a una societat millor.
Obrers de totes les tendències, sense excepció! Republicans amb consciència de classe, anarquistes, comunistes, socialistes, sindicalistes, ningú ha de mancar en la lluita a mort que hi ha entaulada al carrer.
Penseu amb el terror sanguinari dels règims feixistes. Cal impedir que s’introdueixin en el nostre país aquestes oligarquies que s’abeuren en la sang de la classe obrera. L’escarni i el dolor de la classe obrera soferta després de l’Octubre gloriós de 1934 han d’ésser l’exemple present a totes les consciències dignes.
A la nostra ciutat, com arreu de Catalunya i d’Espanya, les organitzacions obreres estan en concepte per a fer front revolucionàriament a qualsevol provatura que intenti el feixisme. S’està a punt de desencadenar l’ofensiva a la més lleu provocació.
Camarades! Els que esteu enquadrats en organitzacions obreres ja sabeu el vostre lloc, a engrossar les milícies del proletariat armat. Els que no esteu subjectes a cap disciplina d’organització, heu de prestar-vos també al sacrifici que sigui necessari. Confieu en la direcció d’aquesta Aliança, sellada per totes les forces obreres i poseu-vos sota la disciplina severa.
Camarades! A mesura que passen les hores la situació va esdevenint més favorable a nosaltres. El Govern domina la situació arreu del país. Únicament focus isolats continuen el moviment subversiu.
Però les organitzacions obreres, en previsió dels aconteixements, han decidit declarar la vaga general indefinida! Així la mobilització de les masses serà constant i eficient.
Cal acatar amb la fermesa més absoluta la consigna de vaga. Aquesta mesura serà el suport complementari que permetrà a les forces del Govern i a les milícies obreres l’aixafament del feixisme d’una manera total.
El carrer serà el nostre camp d’acció just en el moment que calgui.
Visquen les milícies armades del proletariat!
En peu l’aliança de tota la classe obrera!
Contra el feixisme de Gil Robles i sequaços!
Contra l’intent dictatorial dels militars monàrquics, Queipo del Llano, Franco, Cabanelles, i als que els secundin!
Tots sota la disciplina de les milícies antifeixistes!
Sense vacil·lacions amb les armes a la mà, manteniu-vos al vostre lloc de Lluitadors disciplinats i implacables!
Visca la vaga general!
Unió de Rabassaires, Partit Socialista Obrers Espanyol, Unió General de Treballadors, Confederació Nacional del Treball, Federació Anarquista Ibèrica, Unió Local de Sindicats Obrers, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Esquerra Republicana de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana (Estat Català), Partit Comunista de Catalunya i Joventuts Socialistes Unificades.

A la tarda, cinemes i teatres suspengueren les seves funcions a mitja sessió. La gent es llançà novament al carrer i es va concentrar especialment davant el Raval Fermí Galán (actualment Raval de Montserrat) per compartir opinions. Més tard, es difongué un manifest en què les organitzacions obreres i d’esquerres de la ciutat, declaraven la vaga general contra l’alçament feixista.  Finalment, cap al tard, les emissores donaren la notícia que el general Goded, un dels caps dels insurrectes, havia fet una crida a les seves tropes perquè dipositessin les armes si volien evitar més vessament de sang.  Les forces de l’ordre al servei de la Generalitat i centenars d’obrers antifeixistes havien aconseguit parar el cop. Catalunya es mantenia fidel a la República. Ara bé, bona part d’Espanya havia quedat sota el control dels facciosos. Aquella nit, començaren a circular els primers vehicles amb gent armada i a efectuar-se els primers registres i detencions. La majoria d’armes provenien de la caserna de Sant Andreu del Palomar, assaltada pels anarquistes i repartides entre les masses populars.  El dia 20, les organitzacions obreres s’apoderaren dels centres burgesos i religiosos, com el Gran Casino, el Círcol Egarenc, el Centre Social Catòlic o el Círcol Tradicionalista. El dia 21, davant l'atonida mirada de molts terrassencs, els milicians saquegen i incendien la Basílica del Sant Esperit. A Terrassa, com a tota Catalunya començava la guerra i la revolució.

El Gran Casino, seu de la burgesia industrial
 terrassenca, confiscat per la CNT.
Font: Fons AMAT-Baltasar Ragón.