18 DE JULIOL. COMENÇA LA GUERRA CIVIL.
L’inici de la guerra civil no tingué a Terrassa enfrontaments
armats importants. Ara bé, durant dos dies, el 18 i el 19 de juliol, la
població va viure amb l’ai al cor. A Barcelona s’alçaren els militars i la sort
de Terrassa, com la de tota Catalunya, depenia dels esdeveniments de la capital. Quan la rebel·lió feixista fou derrotada,
començaren detencions i les confiscacions. S’iniciava així la guerra i la
revolució.
El 16 de febrer de
1936 el Front Popular guanyava les
eleccions generals a les Corts de la República espanyola. A Terrassa també
sortí victoriosa la candidatura del Front d’Esquerres, nom que prengué el Front
Popular a Catalunya. La major part de
les dretes, encapçalades a Catalunya per la Lliga Catalana, acceptaren el joc
democràtic, però aquells sectors més extremistes començaren a conspirar per
enderrocar el govern republicà. Durant
la primavera del 1936, l’ambient es radicalitzà i les tensions entre sectors
dretans i esquerrans augmentaren considerablement. Finalment, els dies 17, 18 i 19 de juliol, un
sector de l’exèrcit, amb el suport de falangistes, monàrquics, tradicionalistes
i part de l’Església catòlica protagonitzà un cop d’estat contra el Govern que
acabaria portant a Espanya a la guerra civil.
 |
| Milicians desfilant pel carrer Sant Pere i la placeta Font Trobada. Font: M. Montserrat-Arxiu Tobella |
La insurrecció
militar fou iniciada per les guarnicions de l’exèrcit destinades al protectorat
marroquí la tarda del 17 de juliol de 1936. La notícia arribà a Terrassa el dia següent,
dissabte 18 de juliol. Aquell matí la ciutat es despertà tranquil·la, però les
anomalies ja començaven a ser visibles.
Les comunicacions telefòniques amb Barcelona i la resta del país havien
quedat tallades per ordre governamental i la Guàrdia Civil havia prestat
vigilància a l’Ajuntament i altres edificis públics durant tota la nit. Al
matí, arribà a la ciutat una secció dels Mossos d’Esquadra que també romangué a
Casa Consistorial. Ja a la tarda, la ràdio va anunciar que una part de
l’exèrcit espanyol destinat al protectorat del Marroc s’havia alçat en armes
contra la República, però que a la Península la normalitat era absoluta. El
nerviosisme, la por i la incertesa van començar a estendre’s ja que les
notícies eren confuses. Eren certes les informacions governamentals de donava
la ràdio? Circularen rumors de tota mena, reals o inventats segons interessos
de partidaris d’un i altre bàndol. Si una cosa era clara era que allò que
estava passant anava molt més enllà d’una simple revolta del regiment espanyol
del Marroc. Al vespre, tot indicava que allò anava de debò
i era greu. La gent sortia al carrer per
intercanviar opinions. A la Rambla i al carrer Jodis (actualment Dr. Ullés), on
s’hi celebraven una audició de sardanes i un ball, els músics van haver de
deixar de tocar ja que tothom estava pendent de la ràdio. Ara bé, els altaveus
no donaven cap notícia concreta sobre què estava passant a Barcelona i a la
resta de la Península, només sonaven cançons patriòtiques catalanes i, més
tard, crides als obrers a sortir al carrer per defensar la República.
 |
| Concentració després de l'intent de cop d'estat al Raval Fermí Galán (actualment Raval de Montserrat). Font: Fons AMAT-Baltasar Ragón. |
El dia 19 començà
com un dia qualsevol, però no ho era. Tothom seguia pendent de la ràdio. Els trens encara funcionaven i en arribar els
periòdics de Barcelona van ser arrabassats per la població. Alguns veïns que
havien agafat els primers trens cap a la capital catalana tornaren de seguida a
Terrassa, ja que a l’arribar a Plaça Catalunya es trobaren enmig d’un autèntic
cap de batalla i ni tan sols van poder sortir de l’estació. Alguns asseguraven que durant la nit havien sentit canonades procedents de Barcelona. Alguns intentaven
mantenir certa normalitat. Al Sant Esperit i a les Esglésies de Sant Pere s’hi
efectuen les que serien les darreres cerimònies catòliques públiques, els enterraments de
Francesc Brugueras i Antoni Capella, respectivament, però durant els funerals
el tema principal de conversa era la situació del país. Mentrestant, les organitzacions antifeixistes convocaren una vaga general revolucionària i apel·laren als obrers a lluitar contra el feixisme:
A la tarda, cinemes i teatres suspengueren les seves funcions a mitja sessió. La gent es llançà novament al carrer i es va concentrar especialment davant el Raval Fermí Galán (actualment Raval de Montserrat) per compartir opinions. Més tard, es difongué un manifest en què les organitzacions obreres i d’esquerres de la ciutat, declaraven la vaga general contra l’alçament feixista. Finalment, cap al tard, les emissores donaren la notícia que el general Goded, un dels caps dels insurrectes, havia fet una crida a les seves tropes perquè dipositessin les armes si volien evitar més vessament de sang. Les forces de l’ordre al servei de la Generalitat i centenars d’obrers antifeixistes havien aconseguit parar el cop. Catalunya es mantenia fidel a la República. Ara bé, bona part d’Espanya havia quedat sota el control dels facciosos. Aquella nit, començaren a circular els primers vehicles amb gent armada i a efectuar-se els primers registres i detencions. La majoria d’armes provenien de la caserna de Sant Andreu del Palomar, assaltada pels anarquistes i repartides entre les masses populars. El dia 20, les organitzacions obreres s’apoderaren dels centres burgesos i religiosos, com el Gran Casino, el Círcol Egarenc, el Centre Social Catòlic o el Círcol Tradicionalista. El dia 21, davant l'atonida mirada de molts terrassencs, els milicians saquegen i incendien la Basílica del Sant Esperit. A Terrassa, com a tota Catalunya començava la guerra i la revolució.
A les masses
populars en general.
Camarades
El feixisme finalment
s’ha llançat a un moviment criminal contra el règim republicà i contra la
classe obrera i les seves organitzacions.
L’intent d’imposar-nos
una dictadura feixista criminal per aixafar totes les llibertats populars, ha
estat respost amb una unanimitat imponent per totes les forces obreres
organitzades.
Arreu d’Espanya, les
milícies de la classe treballadora s’han posat en peu de lluita i s’han llençat
amb tota l’energia a destruir els focus reaccionaris incubats en els “cuartos
de banderas”.
Contra Gil Robles,
contra Goicoechea, contra tota la púrria monàrquico-feixista, la classe
treballadora, sellant un pacte de solidaritat cordial, s’ha aixecat amb les
armes a la mà i ha emprès l’ofensiva més decidida.
L’allau dels obrers
armats enquadrats en les milícies glorioses que ja saberen batre’s heroicament
durant l’octubre de 1934 a Astúries, aixafarà amb la seva força i la seva
disciplina exemplar l’intent i la contrarrevolució feixista.
Camarades: Tots en
peu! Vivim els moments suprems en els quals les organitzacions obreres es
juguen el seu dret a la vida. Cap esforç no serà en va. La reacció feixista ha
d’ésser batuda implacablement. Cal aplastar els caus infectes on es tramen els
complots terroristes contra les organitzacions progressives, contra la classe
obrera conscient dels seus deures revolucionaris i contra la marxa cap a una
societat millor.
Obrers de totes les
tendències, sense excepció! Republicans amb consciència de classe, anarquistes,
comunistes, socialistes, sindicalistes, ningú ha de mancar en la lluita a mort
que hi ha entaulada al carrer.
Penseu amb el terror
sanguinari dels règims feixistes. Cal impedir que s’introdueixin en el nostre
país aquestes oligarquies que s’abeuren en la sang de la classe obrera.
L’escarni i el dolor de la classe obrera soferta després de l’Octubre gloriós
de 1934 han d’ésser l’exemple present a totes les consciències dignes.
A la nostra ciutat,
com arreu de Catalunya i d’Espanya, les organitzacions obreres estan en
concepte per a fer front revolucionàriament a qualsevol provatura que intenti
el feixisme. S’està a punt de desencadenar l’ofensiva a la més lleu provocació.
Camarades! Els que
esteu enquadrats en organitzacions obreres ja sabeu el vostre lloc, a engrossar
les milícies del proletariat armat. Els que no esteu subjectes a cap disciplina
d’organització, heu de prestar-vos també al sacrifici que sigui necessari.
Confieu en la direcció d’aquesta Aliança, sellada per totes les forces obreres
i poseu-vos sota la disciplina severa.
Camarades! A mesura
que passen les hores la situació va esdevenint més favorable a nosaltres. El
Govern domina la situació arreu del país. Únicament focus isolats continuen el
moviment subversiu.
Però les
organitzacions obreres, en previsió dels aconteixements, han decidit declarar
la vaga general indefinida! Així la mobilització de les masses serà constant i
eficient.
Cal acatar amb la
fermesa més absoluta la consigna de vaga. Aquesta mesura serà el suport
complementari que permetrà a les forces del Govern i a les milícies obreres
l’aixafament del feixisme d’una manera total.
El carrer serà el
nostre camp d’acció just en el moment que calgui.
Visquen les milícies
armades del proletariat!
En peu l’aliança de
tota la classe obrera!
Contra el feixisme de
Gil Robles i sequaços!
Contra l’intent
dictatorial dels militars monàrquics, Queipo del Llano, Franco, Cabanelles, i
als que els secundin!
Tots sota la disciplina
de les milícies antifeixistes!
Sense vacil·lacions
amb les armes a la mà, manteniu-vos al vostre lloc de Lluitadors disciplinats i
implacables!
Visca la vaga
general!
Unió de Rabassaires,
Partit Socialista Obrers Espanyol, Unió General de Treballadors, Confederació
Nacional del Treball, Federació Anarquista Ibèrica, Unió Local de Sindicats
Obrers, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Esquerra Republicana de Catalunya,
Joventuts d’Esquerra Republicana (Estat Català), Partit Comunista de Catalunya
i Joventuts Socialistes Unificades.
A la tarda, cinemes i teatres suspengueren les seves funcions a mitja sessió. La gent es llançà novament al carrer i es va concentrar especialment davant el Raval Fermí Galán (actualment Raval de Montserrat) per compartir opinions. Més tard, es difongué un manifest en què les organitzacions obreres i d’esquerres de la ciutat, declaraven la vaga general contra l’alçament feixista. Finalment, cap al tard, les emissores donaren la notícia que el general Goded, un dels caps dels insurrectes, havia fet una crida a les seves tropes perquè dipositessin les armes si volien evitar més vessament de sang. Les forces de l’ordre al servei de la Generalitat i centenars d’obrers antifeixistes havien aconseguit parar el cop. Catalunya es mantenia fidel a la República. Ara bé, bona part d’Espanya havia quedat sota el control dels facciosos. Aquella nit, començaren a circular els primers vehicles amb gent armada i a efectuar-se els primers registres i detencions. La majoria d’armes provenien de la caserna de Sant Andreu del Palomar, assaltada pels anarquistes i repartides entre les masses populars. El dia 20, les organitzacions obreres s’apoderaren dels centres burgesos i religiosos, com el Gran Casino, el Círcol Egarenc, el Centre Social Catòlic o el Círcol Tradicionalista. El dia 21, davant l'atonida mirada de molts terrassencs, els milicians saquegen i incendien la Basílica del Sant Esperit. A Terrassa, com a tota Catalunya començava la guerra i la revolució.
 |
| El Gran Casino, seu de la burgesia industrial terrassenca, confiscat per la CNT. Font: Fons AMAT-Baltasar Ragón. |
