El 6 de juliol de 1931, en motiu de la Festa Major el President Macià va visitar la nostra ciutat. Feia pocs mesos que s’havia proclamat la República i Catalunya vivia les jornades històriques més importants des de feia dos segles. Macià s’havia convertit per a tot el país en l’avi de Catalunya, un símbol de la lluita per les llibertats nacionals catalanes. Tant és així, que, segons afirmen les cròniques de l’època, Terrassa va viure aquell dia de Festa Major un entusiasme popular com no es recordava cap any per Festa Major.
El Raval de Montserrat escoltant l'avi. Fons Ragon-AMAT
Des de les onze del matí, milers de terrassencs i terrassenques deambulaven pels carrers cèntrics de la ciutat. Els balcons de les cases estaven engalanats amb senyeres i flors i l’ambient era molt festiu. La concurrència de gent anà en augment fins a fer-se intransitables alguns carrers, especialment la Fontvella ja que la majoria es dirigien al Passeig, per on el President havia de fer la seva arribada. Mentrestant, una gran multitud s’anava concentrava a la Plaça del Dr. Robert, aguantant un sol de juliol que queia aplomat. Quan es va començar a divisar la caravana d’autos on venia Macià, sorgí espontàniament una gran ovació. Arribà finalment el cotxe descobert del President, que anava acompanyat de diputat republicà Palet i Barba i el tinent d’alcalde Samuel Morera. Després de fer una parada davant l’hospital, on l’esperaven els membres del consistori municipal, continuà la seva ruta cap a l’Ajuntament, entre crits de visques a Macià, Catalunya i la República. Arribats al Raval, amb grans dificultats el President aconseguí entrar a l’edifici municipal. Diuen els cròniques d’aquell dia que la gentada concentrada al Raval només tenia punt de comparació amb el 14 d’abril, data de la proclamació de la República. Instants després, des del balcó de l’Ajuntament Samuel Morera i l’avi Macià es dirigiren al públic congregat. Entre grans ovacions i visques, el President aconseguí fer-se sentir:
Ciutadans: Algú es creia que jo
no venia a Terrassa perquè no tenia interès en fer-hi una visita. No és així,
jo vull anar a tot Catalunya a sentir els batecs de tots els catalans. És
sentint aquests batecs com he forjat els ideals que he sostingut i sostindré
tota la vida.
Necessitem tenir la llibertat de
governar-nos, perquè així podrem desenrotllar aquests ideals. Nosaltres estimem
les demés regions espanyoles, als quals ajudarem perquè tinguin les mateixes
llibertats i els mateixos drets que nosaltres, així que hagim obtingut la
nostra llibertat i la nostra independència.
Jo, anant pel món, fent
propaganda per la idea que tinc arrelada al fons del cor, m’he forjat uns
ideals per a portar a cap dins el Govern de Catalunya. [...]
Volem que els catalans no tinguin
la preocupació de si podran o no instruir a llurs fills, perquè siguin
ciutadans dignes i facin una Catalunya gran. L’obrer, que amb treballs pot
subvenir les seves necessitats, no pot ara instruir els seus fills degudament.
Nosaltres volem una escola sense privilegis, a la qual no hi vagin els fills
dels banquers i els fills dels obrers, sinó els fills dels catalans. [...]
Volem també que la nostra legislació obrera sigui a Catalunya. Nosaltres
coneixem les nostres aspiracions i les nostres necessitats. Si hem d’anar a
Madrid no resoldrem res [...] Acabo dient-vos jo, que per la meva edat i
posició no tinc altra ambició que el bé de Catalunya, a tots els ciutadans,
patrons i obrers, de totes les classes socials, des del més humil al de més
alta posició, que és precís que tots els catalans declarin amb llur vot que
volen l’Estatut de Catalunya, que enclou el màxim de bé per tots els pobles
d’Espanya, als quals adreço la meva abraçada. Volem aquesta llibertat per
tothom, però sobretot per la classe humil, la que més s’ho mereix i la més
digna d’estima.
L’objectiu del viatge de Macià
era també assistir a l’acte oficial de descobriment de les plaques que donaven
nom els carrers rebatejats pel nou Ajuntament democràtic: La Plaça de la
República (Plaça Vella), Raval de Fermí Galán (Raval de Montserrat) i Passeig de
Garcia Hernández (Passeig Comte d’Égara) però la gentada que omplia els
carrers, i el fet que Macià tenia una certa edat, i se sentia fatigat, aquesta
tasca va ser impossible de fer-se.
Samuel Morera, Francesc Macià i Domènec Palet i Barba al dinar l'Ajuntament oferí a Francesc Macià. Fons Ragon-AMAT
Després de dinar als jardins de l’Ajuntament, Macià visità acompanyat de les autoritats locals el Casino del Comerç, els Amics de les Arts, el Círcol Egarenc, la seu del CADCI, les Esglésies de Sant Pere, la Fraternitat Republicana de Sant Pere i la Casa del Poble del carrer Cremat, on féu novament un discurs i escoltà un concert de l’Orquestra Simfònica local. A tot arreu era acollit i aclamat amb visques o bé amb cant dels Segadors. Burgesos, obrers i religiosos... tothom volia adreçar-se al l’avi de Catalunya. Finalment acudí a l’estadi del Terrassa FC (situat en aquella època al carrer Pi i Margall, darrere la Rambla) on se li tributà un partit d’honor. Acabat aquest, Macià feu de nou un recorregut amb cotxe per la ciutat i partí de nou cap a Barcelona.
Dies després, el Ple de
l’Ajuntament aprovà concedir a Francesc Macià el títol de fill il·lustre de
Terrassa “en reconeixement del seu patriotisme i la seva lluita incansable per
les llibertats de les terres catalanes”
Durant els següents dos anys el
President visità Terrassa en tres ocasions més: El 31 de desembre del mateix
any visità la ciutat per inaugurar la Central de Telèfons de la plaça Vella. El 2 d’abril de 1932 per inaugurar l’Escola
Genescà al barri de Sant Pere i la nova emissora de Ràdio Terrassa al carrer
Font Vella. El dos d’agost per inaugurar
el Grup Femení d’Esquerra Republicana a Terrassa. Finalment, la darrera visita
del President a la ciutat fou el 24 d’agost del 1933, en motiu d’una visita
oficial a les dependències hospitalàries del Passeig. Ara bé, fou la primera la que més marcà a la ciutat. Milers terrassencs van veure l’heroi de
Catalunya per primera vegada, la gentada que es va viure aquell dia a la ciutat
(segons narren els cronistes) només s’havia vist el dia de la proclamació de la
República, i és que l’avi Macià despertava un gran entusiasme per a ciutadans
de totes classes socials.
