Durant els
darrers anys del franquisme, Terrassa era coneguda com “Terrassa la roja” en
al·lusió a la força que el moviment antifranquista havia adquirit a la ciutat. El
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), era, en el moment de la mort de
Franco, la força política amb més militants i la millor organitzada. La
formació tenia a Terrassa 416 militants clandestins el novembre de 1975
repartits en tots els barris, essent ca n’Anglada el barri amb més activistes. Amb
aquestes xifres era també una de les agrupacions locals comunistes més
importants de tot l’Estat. El seu compromís en la lluita contra la dictadura
venia de lluny. L’avalaven anys de lluites, protestes i manifestacions, pallisses
i detencions contra la seva militància.
Aquesta gran força es manifestà mig any després de la mort del dictador,
un dissabte a la nit, concretament el 29 de maig de 1976, en el míting que el
partit celebrà al pavelló de l’SFERIC. Aquell acte, que aplegà milers de
persones, fou el primer míting de l’esquerra tolerat a tot l’Estat des de la fi
de la Guerra Civil. Dic tolerat perquè es comptà amb el vist-i-plau de l’inspector
de policia i del Governador Civil, però sense
que el permís formal arribés a arribar mai. Cal recordar que tot i la mort de Franco el novembre de 1976, les estructures del Règim es van mantenir intactes fins poc abans de les eleccions del juny de 1977 i per tant, el PSUC continuava essent il·legal.
Per aquest motiu, no pogueren utilitzar les seves sigles en públic i
l’acte portà el títol de “una opció de futur”. Tot i així, els seus militants
volgueren aquella convocatòria esdevingués una autèntica demostració de força
dels qui propugnaven una ruptura amb l’Estat feixista per iniciar un camí cap a
la democràcia i una transició al socialisme. Se’n sortiren prou bé: unes 3.000
persones s’aplegaren al pavelló per escoltar les intervencions de Pere Ardiaca,
Magda Segura, Rafael Royo, Agustí Daura, Roc Fuentes i Joan Busquet. Hi
acudiren molts militants i simpatitzats del partit d’arreu de Catalunya, gran
part dels quals s’hagueren de quedar fora. L’acte, que durà força més del
previst, es convertí en un clam multitudinari per la democràcia, el socialisme,
la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’autonomia.
 |
| Panoràmica del míting. S'hi pot llegir el lema "socialisme en llibertat" a l'escenari. Font: Enric Cana, citat a Combat per la Llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979) |
Ara bé, la
principal organització de l’antifranquisme no tingué suficient capacitat
d’adaptació a la nova situació que s’obria. El PSUC era un partit reconstituït en la
clandestinitat, que basava la seva lluita en accions contra la dictadura i el
sistema que aquesta imposava. La ruptura que propugnaven els comunistes amb
l’Estat franquista no es produí, i la política de consens que seguiren els
dirigents del partit, així com l’ascens de les formacions socialdemòcrates,
comportaren el desencant entre els militants. Les escissions i el descens de
militància van ser la realitat dels següents anys de la Transició. Deu anys
després, la formació de l’antifranquisme esdevindria a Terrassa una formació
testimonial, lluny del partit de masses que molts havien somiat.
 |
| Grades del pavelló durant el míting del PSUC. Font: Terrassa segle XX (Diari de Terrassa) |
FONTS:
LACUEVA, Josep Lluís; MÀRQUEZ, Manuel; Plans, Lourdes. Combat per la llibertat: memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979)
Terrassa segle XX. 1867-1993. Ed. Diari de Terrassa. Terrassa, 1993.
LACUEVA, Josep Lluís; MÀRQUEZ, Manuel; Plans, Lourdes. Combat per la llibertat: memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979)
Terrassa segle XX. 1867-1993. Ed. Diari de Terrassa. Terrassa, 1993.
