Que vénen els carlins!

En un Ple de l’Ajuntament de Terrassa de 1893, s’acordà posar el nom de “22 de juliol” al carrer que passava paral.lel a la via del tren. Actualment, el Passeig 22 de juliol és la via més llarga de Terrassa. Però que succeí exactament aquell dia?

El Passeig 22 de juliol porta aquest nom en record dels fets ocorreguts en aquesta data l’any 1872, durant la Tercera Guerra Carlina. Durant aquells anys de guerra civil, els carlins imposaven una “contribució” als municipis que tenia sota la seva àrea d’influència. De gran o per força, les diverses partides recorrien pobles i viles cobrant aquest “impost” per tal de poder finançar la guerra. Terrassa no havia estat mai una població amb una presència carlina important, però durant aquest conflicte, els carlins controlaven bona part de Catalunya, i Terrassa estava sota la seva zona d’influència.

A principis de juliol de 1872, corria per la vila de Terrassa el rumor que els carlins preparaven un assalt a la ciutat per cobrar l’impost, de manera que la Junta d’Armament i la Milícia estaven en guàrdia. El dia 22 de juliol, una partida carlina formada per uns cinc-cents homes encapçalats per Joan Castells van apoderar-se d’un tren que es dirigia a Terrassa a l’altura Viladecavalls, varen fer baixar tots els passatgers i pujaren al comboi continuant el trajecte cap a Terrassa. Arribats a l’Estació del Nord, es dividiren en dos grups, un baixà pel carrer del Nord i l’altre pel carrer Mas Adei. Els comandant carlí, havia recomanat als seus homes “molta calma i força confiança” ja que no venien en ressò de guerra, sinó a cobrar la contribució. Ara bé, tant bon punt el segon grup comença a descendir pel carrer Mas Adei, sortiren els primers trets des de les finestres contra els intrusos, ocasionant un mort i varis ferits.

Immediatament, el campaner de l’església del Sant Esperit va començar a tocar a sometent, i la major part dels milicians, que eren obrers a les fàbriques, abandonaren els seus llocs de treball per anar a buscar les armes i acudir als seus llocs.

La columna que havia baixat pel carrer del Nord aconseguí arribar al Raval, on un grup començà a pujar per les escales de l’Ajuntament (actualment l’edifici situat a la cantonada del carrer cremat amb el Raval de Montserrat) per apoderar-se de la caixa de caudals, mentre que uns altres es quedaren fent guàrdia a l’entrada. Dins l’Ajuntament, els assaltants feren vàries destrosses en el mobiliari, documentació i documentació i també destrossant el retrat del Rei Amadeu I. Jaume Jové, tinent d’alcalde i flequer del carrer Gavatxons, sortí armat del seu establiment i es dirigí cap al Raval per enfrontar-se als carlins acompanyat de Valentí Alagorda. Pocs moments després, sortiren trets per tot arreu, per les teulades i per les finestres, obligant als assaltants a retirar-se carrer Sant Pere amunt.

El grup que havia descendit pel carrer Mas Adei arribà al carrer Sant Pau, on pretenien capturar l’alcalde Vallhonrat a casa seva, situada aquest mateix carrer. El batlle però, ja havia estat alertat i els carlins no pogueren complir el seu objectiu, i davant la situació adversa en que es trobaven, també es retiraren per on havien vingut. Els dos grups fugiren amb el mateix tren amb que havien arribat a Terrassa, direcció Manresa. Més tard es va saber que els carlins esperaven reforços per una partida encapçalada per Rafael Tristany, però que aquesta havia trobat resistència al Baix Llobregat.

El balanç, per part dels carlins, va ser de rotund fracàs: Aconseguiren apoderar-se d’unes 600 pessetes, a canvi de la vida de set homes morts pels terrassencs. Pel que fa Terrassa, es perdé la quantitat ja esmentada i les vides de Jaume Jover i Valentí Alagorda. La victòria sobre els assaltants, fou capitalitzada per la nova elit dirigent liberal de la vila. Va ser un atac doncs, contraproduent pels carlins, ja que el liberalisme es va aconseguir reforçar-se políticament, i la vila es va fortificar i preparar més intensament davant un possible nou atac.