La Mancomunitat de Catalunya i la seva obra a Terrassa: La recuperació de la Seu d’Égara

El conjunt monumental de la Seu d’Égara, conegut per la majoria de terrassencs i terrassenques com les Esglésies de Sant Pere, se situa actualment com un dels monuments més importants del patrimoni cultural català, espanyol i europeu. Després d’un llarg període d’investigacions, excavacions i musealització, la Seu d’Égara és candidata per obtenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat, que atorga la UNESCO, basada en el caràcter únic i universal d'alguns elements singulars que han travessat els segles fins als nostres dies i que en el darrer segle han estat recuperats i protegits com a llegat extraordinari per a les futures generacions.

Aquesta important projecció de Terrassa a nivell europeu però, no hagués estat possible sense la tasca que dugueren a terme Prat de la Riba des de la presidència de la Diputació de Barcelona i posteriorment des de la Mancomunitat, i l’arquitecte Puig i Cadafalch.

L’abril de 1907, el prohom de la Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba esdevenia President de la Diputació de Barcelona. A partir d’aquesta data s’iniciava un període regeneració política, de lluita per l’autonomia i de defensa del patrimoni cultural i artístic català des de les institucions, que tindria la seva màxima esplendor amb els anys de la Mancomunitat de Catalunya. La nova institució catalana, constituïda sota la Presidència de Prat de la Riba el 6 d’abril de 1916, no era més que la federació de les quatre diputacions provincials catalanes, i per tant, tenia unes competències molt limitades - només de caire administratiu - Tot i així, tenia una gran importància simbòlica, ja que era la primera institució que representava a tota Catalunya des del 1714. Durant una dècada la Mancomunitat va desenvolupar una gran tasca en el terreny de la cultura i de la instrucció publica, de l’acció social i de la construcció d’infraestructures bàsiques; va crear arreu del país una àmplia xarxa de biblioteques, va promoure museus i recerques arqueològiques, va construir i millorar escoles d’educació primària i professionals i va potenciar les infraestructures de comunicació i econòmiques, amb la construcció de carreteres i de cellers cooperatius o l'extensió de les xarxes elèctrica i telefònica. A Terrassa, aquests anys significaren la institucionalització del català i la seva presència a l’escola, una regeneració política a l’Ajuntament de Terrassa amb l’ascens de l’Associació Nacionalista l’any 1918, un seguit d’obres publiques que milloraren la ciutat, i una tasca d’excavacions, restauracions i catalogacions a les Esglésies de Sant Pere.

La manca de protecció del patrimoni artístic per part de l’Estat espanyol, que fou pràcticament absoluta fins ben entrat el segle XX, s’havia manifestat, en el cas de Catalunya, amb l’abandó d’importants conjunts monumentals, com Poblet, Santes Creus o les Esglésies de Sant Pere. La feina que calia fer era immensa, però tot i la manca de recursos i sobirania per dur a terme aquesta tasca de manera satisfactòria, Prat va posar en marxa el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments, per tal de remeiar-ne els aspectes més essencials i urgents del moment. El Servei, catalogà com a bé d’interès protegit al conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere. Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat a partir de 1917 i investigador del passat de les Esglésies des de finals del segle XIX, va impulsar excavacions i catalogacions de gran importància, com fou el cas de les restes de la que es va considerar primera basílica episcopal, pavimentada amb mosaic, i localitzada davant de l’església de Santa Maria.

Paral·lelament a aquests treballs també va dur a terme una tasca de restauració, consolidació i em¬belliment de l’entorn. Aquest projecte consistia integració urbana i paisatgística dins del marc del parc de Vallparadís. Els treballs s’iniciaren amb la supressió de les construccions adossades que dificultaven la lectura dels edificis, així com la reparació i consolidació de murs i del mosaic de paviment de la que es considerava la primera basílica episcopal.

Al llarg del segle XX, les Esglésies de Sant Pere ja constituïen el principal punt de visita de la nostra ciutat, i totes les personalitats que visitaven la ciutat hi tenien parada obligatòria. Les excavacions continuaren durant més d’un segle, i culminaren l’any 2009 amb la inauguració de la Seu d’Égara. Se’ns dubte, la Mancomunitat de Prat de la Riba i l’arquitecte Puig i Cadafalch tingueren un paper essencial per tal de que això pogués arribar a ser possible.